Nodame Cantabile

De Wiki d'Animelliure

Nodame Cantabile (のだめカンタービレ) és un manga de l'autora Tomoko Ninomiya (二ノ宮 知子). Tomoko va néixer el 25 de Maig de 1969 i viu a la prefectura de Saitama. Al 1989 es va publicar el seu debut, London Doubt Boys, i al 2006 la seva sèrie Nodame Cantabile va rebre el 28è premi de manga Kodansha a la categoría de Shōjo. Algunes de les seves obres són GREEN , Let's Go Drinking!! i OUT. Nodame Cantabile es publica a la revista Japan Kiss i que pel moment porta 19 volums. Ha guanyat forces premis i s’han realitzat uns doramas i un anime basats en la seva obra.

L'anime en concret consta de 23 episodis i abarca la primera part del manga, més o menys fins els volums 9 o 10. Tant els dissenys dels personatges com la història és molt fidel a la versió original i fins i tot alguns plànols són calcats a la versió en paper. La qualitat en general és elevada i no trobarem capitols ben dibuixats i d'altres més pèsims, si no que al llarg dels 23 episodis trobarem una animació i un dibuix estable i agradable a la vista.

Nodame Cantabile és un Josei, és a dir, manga per a "dones" (el seu equivalent masculí seria el Seinen) així que al no ser un Shōjo, no ens trobarem pas el típic relat de colegiales innocents i maques ni nois purs i braus que conviuen sense més preocupacions que agradar-li al noi/a en el que estàn interesats/ades. Per tant, el tipus de dibuix és molt més madur que el del Shōjo i deixa de banda els ulls agrandats i brillants, els cabells sedosos i els nois afeminats i aprimats.

Argument

Chiaki Shinichi, és un estudiant de piano de tercer any. És un noi una mica pedant, fill d’un gran pianista i que els companys (sobretot companyes) l’admiren. L'anime comença quan en Shinichi es dirigeix cap a la aula on fa les clases i de la que en pocs minuts serà...expulsat. A causa de les constants disputes amb el seu professor, Chiaki és expulsat i enviat a les aules on es considera que van la gent més poc qualificada de tot el conservatori. Allà coneixerà una noia, diguem-ne… singular, anomenada Noda Megumi, o Nodame com li agrada a ella que li diguin, la qual li ensenya que ha d’aprendre a relacionar-se si de debò vol cumplir el seu somni: ser conductor d'orquestra.

A través de la Nodame, la qual s'enamorarà perdudament d'ell, entrarà en un món que serà molt absurd la majoria del temps, però tambè nou per a ell, on coneixerà a gent de tot tipus, i on el seu piano no serà l’única melodia que farà girar la seva vida. Al llarg de l’anime es veurà l’evolució d’ambdós personatges, tant en la seva relació (que quasi sempre es basa en que Chiaki faci fora de casa seva a la Nodame, li doni de menjar i la dutxi), com en l’evolució personal de cada un d’ells (sobretot d'en Chiaki). També es passa pels seus vertaders somnis i pors, com la raó per la qual Chiaki no pot viatjar per a retrobar-se amb en Sebastiano Viera, el conductor d'orquestra al que Chiaki més admira i del qual vol ser deixeble.

El manga, ja té una vintena de volums.

Personatges

Chiaki Shinichi: Chiaki es un noi ben plantat de 22 anys que estudia tercer any de conservatori. Sap tocar tant el piano com el violí amb una tècnica perfecta. Però el seu somni no és pas ser un bon pianista, sinó un conductor d’orquestra. Vol ser deixeble del seu admirat Viera, que viu a Viena. Però Shinichi es troba atrapat al Japó, ja que té panic als avions i als vaixells. Té una educació molt refinada i un caràcter força fred. Al principi sol prejutjar a la gent, la qual cosa dóna una apariència una mica egocèntrica d’ell. A partir de trobar a la Nodame, el seu caràcter anirà suavizant-se i mostrarà poc a poc un costat més amable.

Noda Megumi: O Nodame com ella vol ser anomenada, és una noia de 21 anys que estudia música, però un curs menys que en Chiaki. És l’invers d’ell. La Nodame és una noia molt enèrgica i alegre que es passa el dia fent bajanades. Està rodejada per un aura de surrealisme i té un llenguatge propi amb expressions com "Gyabo!" o "Mukya". Molt dolenta a l’hora de llegir partitures, però té una capacitat sorprenent per memoritzar, només sentint-la, una melodía, la qual cosa fa que les personalitzi massa, i això li portarà més d'un problema. Està enamorada d’en Chiaki i el segueix a tot arreu fins el punt de mig viure a casa seva i menjar el que ell cuina. Quan està capficada amb alguna melodia, s'oblida de tot el que l’envolta i fa que casa seva estigui sempre plena d’escombraries i més d'un cop en Chiaki ha de dutxar-la, ja que ella pot passar-se dies sense tocar l'aigua.

Mine Ryutaro: Mine té la mateixa edat que la Nodame, cursa segon any i la seva especialitat és el violí. Coneix a la Nodame per casualitat i en un prinicipi sembla que s'enamora d'ella. Però un cop descobreix cóm és en realitat, tota idea romàntica se li'n va del cap. Admira i enveja al mateix temps a Chiaki per la seva gran tècnica amb el violí. El seu pare és el propietari d'un restaurant xinès que està just darrere del conservatori i en el que ell de tant en tant hi ajuda.

Masumi Oukuyama: Masumi-chan com és conegut per tothom, cursa quart curs i la seva especialitat és la percussió: timbals i tal. Comença a assatjar a la Nodame perque admira de manera una mica “especial” a en Chiaki. Moltes vegades és confós amb una dona per el seu aspecte físic i les seva manera d'actuar un tant...peculiar.

Franz Von Stresseman: El mestre Stresseman és un conductor amb molta reputació que va al conservatori d’en Chiaki i Nodame com a professor convitat. És un home vell força pervertit i descarat, la qual cosa provocarà que en un principi no es relacioni gaire bé amb en Chiaki, ja que aquest últim esperava un home refinat degut a la seva categoría i reputació. Amb el temps, el mestre Stresseman considerarà a en Chiaki com alumne seu. Es fa força amic de la Nodame i de tant en tant li dóna consells.

Sebastiano Viera: Viera és un conductor d’orquestra famòs que en Chiaki respecta i admira. El va conèixer quan era petit i li va prometre que es convertiria en un alumne prou bo per a ser el seu deixeble. Però no pot anar a demostrar-li les seves habilitats ja que viu a l'extranger i Chiaki té pànic a viatjar.