Manga
De Wiki d'Animelliure
Terme que s'empra per a designar el còmic japonès i, per extensió, el còmic de qualsevol país que l'imiti o en mostri característiques. La paraula manga, de significat literal guixades capritxoses, va ser adoptada l’any 1814 per l'artista japonès Hokusai Katsuhika, un representant del ukiyo-e, qui va combinar els kanji 漫 (manga - informal) i 画 (ga – dibuix).
Actualment, el manga, o còmic japonès, constitueix una part molt important del mercat editorial del país. El manga abraça tots els gèneres i arriba a tots els públics i és classificat segons l’edat a què va dirigit i el gènere. L'equivalent als manga en animació rep el nom d'anime, però també existeix l’adaptació a Live-action i videojocs.
Contingut |
Història
1. s. XI-XII: Chōjugiga d'en Toba no Sōjō.
2. s. XIX: Hokusai Katsuhika. Aparició de la paraula manga.
3. Inicis del s. XX: Rakuten Kitazawa.
4. La Segona Guerra Mundial (1939 - 1945): un punt d'inflexió.
5. Osamu Tezuka
6. Anys 70 i 80: Gran difusió a Occident.
7. Actualitat: consolidació en tot el món.
Antecessors
Tot i que el manga modern, com el coneixem avui en dia, no va veure la llum fins acabada la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945), algunes influències daten d’abans. Es creu que els primers indicis del manga es van desenvolupar amb el Chōjugiga, atribuïts a Toba no Sōjō (sacerdot budista i dibuixant japonès del s. XI-XII). Aquests eren dibuixos satírics d’animals vestits i realitzant activitats humanes.
Anys més tard, durant el període Edo (江戸時代, Edo jidai, 1603 – 1867), l’ukiyo-e (pintures del món flotant o estampa japonesa) van agafar prestat l’estil del Chōjugiga. Van desenvolupar-se i van aparèixer les primeres narracions sobre la història, l’erotisme, la comèdia i la crítica que podrien arribar a ser comparades, en certa mesura, amb els gèneres actuals del manga, tal i com el coneixem.
En aquests anys, un pintor i gravador japonès, qui formava part de l’escola ukiyo-e, es fa conegut: en Hokusai Katsuhika (葛飾 北斎, Katsuhika Hokusai, 1760 – 1849). A finals del s. XVIII, introdueix en el seu estil la tècnica de la perspectiva, el colorit occidental i les pinzellades àmplies tallades. Entre les obres més conegudes es troba el quadern de dibuix de 15 volums Hokusai manga (北斎漫画), un llibre amb uns 4.000 croquis, publicat l’any 1814. Així és com apareix per primer cop el terme manga: una barreja de l’ukiyo-e i l’estil occidental, tot i que no es pot arribar a comparar amb el manga d’avui dia. A finals del s. XIX, en Hokusai es converteix en una figura que va impresionar artistes, crítics i amants de l’art occidental, els quals es van sentir atrets per l’ukiyo-e.
s. XX
Amb l’arribada del s. XX, apareixen els precursors del manga actual a mans de japonesos com Ippei Okomoto, Kiyochika Kayashi o Rakuten Kitazawa (北澤 楽天, Kitazawa Rakuten, 1876 – 1955). Aquest últim es va especialitzar en el dibuix satíric i es va convertir en el primer dibuix professional japonès amb la incorporació de diàleg a peu de pàgina dins les seves historietes. A més a més, va crear la primera revista còmica japonesa, anomenada Tokyo Puck, l’any 1905, on va difondre la seva obra, sent un pioner. Amb això, Japó es va afegir a aquest nou moviment sorgit a l’estranger per crear un nou medi d’expressió: el còmic. Amb aquest contacte amb l’exterior, el manga modern va anar prenent vida amb la introducció de tècniques de dibuix i vinyetes. També s’ha de dir que en Kitazawa va ajudar a promocionar joves mangaka, com en Hekoten Shimokawa (下川凹天, Shimokawa Ōten, 1892 – 1973), qui va fer La Història d’en Mukuzo Imokawa (芋川椋三玄関番の巻 or 芋川椋三玄関番之巻, Imokawa Mukuzō Genkanban no Maki) - la primera pel•lícula d’animació japonesa professional. Possiblement per això, en Rakuten Kitazawa és considera un pare fundador del manga. Es considera, però, Takosaku to Mokube na Tokyo Kenbetsu (田吾作と杢兵衛の東京見物) el primer manga de l’era moderna. No obstant, el manga és entès com l’inici d’una nova manera d’expressar-se. Encara no ha arribat el gran boom que arribaria anys més tard al Japó i a la resta del món.
Les seves publicacions van anar perfeccionant-se en obres destacades com Nagagatsu no Sanjushi, Speed Taro o Ogon Bat (el primer superheroi). D’ençà 1915, que s’estaven començant a fer els primers assaigs per al pas del manga a l’animació, que més tard s’anomenaria anime.
La Segona Guerra Mundial i el sorgir del manga modern
Amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial (1939 – 1945), proliferen els mangues influenciats amb els relats bèl•lics, que mostraven personatges perfectes i invencibles. Aquesta guerra marca un abans i un després en el manga. Amb la fi dels temes bèl•lics, com a conseqüència de la censura per part de les autoritats nord-americanes, apareix un nou estil basat en la ciència ficció i la fantasia. El manga és un entreteniment molt important davant la necessitat d’oblidar la crua postguerra. D’aquesta manera, la indústria de mangues basat en les revistes de la ciutat Tokio veu sorgir competidors:
1. Aparició del Kamishibai (紙芝居, drama de paper) que anaven de poble en poble oferint el seu espectacle a canvi de la compra de caramels. No competien amb les revistes, però.
2. Aparició del sistema de biblioteques de pagament, que funcionaria amb una xarxa de 30.000 centres de préstec per tot el país, produint mangues propis, en forma de revistes o en toms de 150 pàgines. Es trobava centrat a Osaka. Les revistes del manga eren infantils i, amb aquest sistema, es va trobar un forat per a crear un manga orientat a un públic més adult: el gekiga.
3. Aparició dels llibres vermells: toms de 200 pàgines de baixa qualitat i en blanc i negre, amb la característica de tenir la portada en vermell i tenir un baix cost. Els autors cobraven una misèria, però gaudien d’una llibertat creativa àmplia.
En aquesta època, apareix Osamu Tezuka, considerat el pare del "manga" modern, un estudiant de medecina i apassionat dels dibuix animats de Fleischer i Disney, qui amb el seu primer llibre vermell, La nova illa del tresor (Shin Takarajima), canvia de manera increïble el món de la historieta. El seu èxit és degut a la introducció d’un estil cinematogràfic al còmic, al representar el moviment en diverses vinyetes i combinar aquest dinamisme amb abundants efectes sonors.
L’èxit d'Osamu Tezuka el duu a la nova revista Manga Shonen (1947), la primera revista infantil dedicada en exclusivitat al manga i on Osamu Tezuka publica la conegudíssima Astroboy. A mitjans dels anys 50, Osamu Tezuka se’n va a viure a un edifici anomenat Tokiwasi, a la capital, on anirien a parar els nous autors, que més endavant esdevindrien estrelles. Un any després, la revista Manga Shonen i els llibres vermells desapareixen, però, juntament amb Osamu Tezuka, els pilars de la indústria del manga i de l’anime contemporània.
Un altre personatge important dins la història del manga és en Machiko Hasegawa (長谷川町子, Hasegawa Machikom 1920 – 1992), qui es va centrar en la vida diària i en l’experiència de les dones. Més tard, això esdevindria el que avui coneixem com shōjo. L’any 1969, un grup de dones mangaka fa el seu debut en el shōjo. Aquestes dones serien conegudes més tard com el Grup de l’Any 24 i van marcar l’entrada de les dones dins el món del manga.
Mica en mica, es va anar deixant l’estil Disney per un de més realista i fotogràfic, obrint un camp a nous gèneres més adults. Entre ells cal destacar Sanpei Shirato (白土三平, 1932 – ?), qui a l’any 1964 patrocina l’única revista underground de la història del manga: el Garo o Monkey Punch, pseudònim del dibuixant Kazukhiko Kato, creador de la sèrie Lupin III.
Amb l’auge econòmic, la gent exigia més manga i, com a resposta, una de les principals editorials de llibres, Kodansha, entra l’any 1959 en el món de les revistes. El títol Shōnen Magazine cambia la pauta de periodicitat mensual a setmanal, multiplicant la producció i imposant als autors una major producció. Aviat altres grups, com Shueisha o Shogakukan s’uneixen. Aquest nou sistema de producció sacrifica el color, la qualitat del paper i la sofisticació temàtica, enduent-se, de pas, la crítica política. No obstant, les seves ventes van augmentar de manera increïble, convertint el manga en el medi de comunicació audiovisual més important del país.
La difusió a Occident
Osamu Tezuka ven els drets d’emissió d’Astro Boy a la cadena nord-americana NBC, conseguint un èxit bastant notori dins l’audiència infantil. En la dècada dels 70, l’anime i el manga experimenta el primer gran boom de la seva història, gràcies a sèries com Mazinger Z, Heidi, Marco o Capità Harlock, entre d’altres. Amb tot això, el manga no aconsegueix només un gran èxit al Japó sinó també a altres països on es van emetre. Durant els anys 80, destaquen obres com Robotech o Gundam, la versió cinematogràfica d’Akira i, com no, Akira Toriyama amb el Dr. Slump i Bola de Drac acaba de donar a conèixer internacionalment el món del manga i de l’anime.
A finals dels anys 90, el manga influeix en les publicacions del còmic nord-americà més importants, com la Marvel Comics o ls DC Comics. Fins i tot el mangaka Kia Asamiya va ser contractat, sense gaire èxit, per a fer una de les sèries més importants: Uncanny X-Men.
En qualsevol cas, la introducció del món manganime va començar per l’anime, doncs la televisió és un medi amb una força molt important des de la seva aparició i que no para de créixer. Amb el pas del temps, el manga ha aconseguit difondre’s per si sol.
En l’actualitat
El manga és, avui un dia, un gènere consolidat dins la societat occidental, convertint-se en un fenomen comercial i cultural que competeix amb la narrativa nord-americana i europea. L’any 1989, el 38% de tots els llibres i revistes publicats al Japó eren de manga. Això dóna a entendre que el manga no és només pels més petits, com creuen en altres països encara.
Un dels mercats més importants de manga fora de Japó és a "França, el segon país del món en edició de mangues. Altres d’importants són els Estats Units i el Regne Unit. És innegable que amb l’arribada d’Internet a les cases, el manga ha guanyat una immensa popularitat i ha trencat, encara més, les fronteres. L’aparició del fansub ha sigut molt important a l’hora de donar a conèixer obres que no surten del Japó o no arriben a certs països. Tot i que a Espanya el manga és ja un fet comú dins la seva societat, encara avui es considera quelcom destinat als més petits.
Característiques
1. Es llegeix de dreta a esquerra, com a l’escriptura tradicional japonesa, i no al revés, com a Occident. Durant un temps, l'edició del manga a Occident canviava l'original per tal de poder llegir d'esquerra a dreta. Aquesta operació es coneix com flipping i causava problemes de composició o d’escriptura, com quan un personatge duu escrit una paraula a la samarreta i apareixia al revés (ANIMELLIURE—ERUILLEMINA).
2. En general, els personatges solen tenir trets més occidentals, com els ulls grans i rodons. Això es deu a què Osamu Tezuka va imitar l’estil Disney en les seves obres.
3. Altres trets físics característics són el nas petit, la boca minúscula i les cares planes.
4. L’inici de qualsevol manga comença amb la publicació de capítol d’un determinat número de planes en una revista especialitzada en un estil de manga. Si l’obra té èxit, s’agruparan uns quants capítols i es publicarà el manga en tankōbon.
5. Si el manga es torna molt popular, probablement tindrà una versió animada. A vegades s’espera a què el manga hagi finalitzat i, sovint, es fa alhora, amb el conseqüent risc a què l’anime atrapi el manga. És llavors quan apareixen els filler o els finals sobtats o inventats en l’anime.
6. El manga ha destacat sempre per la simplicitat en els detalls i l’harmonia en la composició.
Influències
El manga ha influït de gran manera dins el món de les vinyetes i de l’animació arreu del món. Aquí hi ha alguns exemples:
- Manhwa a Corea del Sud.
- Manhua a la Xina.
- La nouvelle manga a França, iniciat per en Frédéric Boilet, que tracta de combinar la sofisticació madura del manga amb l’estil artístic de les historietes franceses.
- L’amerimanga és un altre moviment format per artistes que viuen fora de Japó i que creen historietes sota la influència del manga i de l’anime japonès, però creat principalment per a un públic de parla anglesa.
Curiositats
1. Els manga hentai i eròtics es poden llegir al Japó en qualsevol lloc.
2. Al Japó existeixen els cafès manga (漫画喫茶, マンガ喫茶, manga kissa) on la gent pot beure cafè i llegir manga.
Llista d'autors
- Ken Akamatsu
- Kia Asamiya
- Kiyohiko Azuma
- Kosuke Fujishima
- Kou Fumizuki
- Yukinobu Hoshino
- Riyoko Ikeda
- Takehiko Inoue
- Kaiji Kawaguchi
- Masashi Kishimoto
- Yukito Kishiro
- Reiji Matsumoto
- Hayao Miyazaki
- Takumi Nagayasu
- Miho Obana
- Katsuhiro Otomo
- Chiho Saito
- Masamune Shirow
- Rumiko Takahashi
- Yousuke Takahashi
- Natsuki Takaya
- Arina Tanemura
- Osamu Tezuka
- Akira Toriyama
- Masami Tsuda
- Yuu Watase
- Ai Yazawa
- Wataru Yoshizumi
- Gosho Aoyama
Bibliografia recomanada
En castellà:
- Bermúdez, Trajano. Mangavisión, guía del Cómic japonés. Ed. Glénat: Biblioteca del Dr. Vértigo nº1.
- Moliné, Alfonso. El Gran libro de los Manga. Ed. Glénat.
- Revistes especialitzades mensuals, a destacar Minami, Shirase, Dokan, Animedia, Anitype i Jonu Magazine. Diverses editorials.
Temes que s'hi relacionen:
