Kanji
De Wiki d'Animelliure
Contingut |
Ús
Els kanji s'utilitzen per expressar conceptes, a diferència del xinès, on també s'utilitzen com a símbols fonètics. A un kanji li correspon un significat i s'utilitza com determinant de l'arrel de la paraula. Les derivacions i conjugacions s'expressen mitjançant l'ús del kana (sobretot del hiragana) amb el nom d'okurigana. D'aquesta manera conviuen els sistemes d'escriptura nadius, tot i que derivats de l'escriptura han, amb els importats. També es poden formar paraules amb els kanji utilitzant-los fonèticament, sense cap relació semàntica. Aquesta pràctica es denomina ateji (当て字 o 宛字).
Com a curiositat, com que el japonès va adquirir l'escriptura han cap al segle III, manté intactes els símbols que a la Xina van ser reformats durant la Revolució Cultural dels anys 60.
A Occident, on domina l'alfabet latí, els kanji s'utilitzen poc, tot i que popularment, i per la complexitat que tenen, s'utilitzen com a ornaments, per exemple tatuatges o dissenys estètics.
Lectures
Un kanji pot tenir diferents pronunciacions o lectures, que depenen del context: l'ús combinat i la localització en la oració. Alguns kanji tenen més de deu possibles pronunciacions. Aquestes lectures són categoritzades en les derivades del xinès, On'yomi (音読み) o en la lectura nativa Kun'yomi (訓読み). Normalment s'utilitzen dues lectures, una de kun'yomi i altre de on'yomi amb les seves alteracions fonètiques accidentals.
La manera en que es llegeix un kanji depèn del context i de dues normes (que tenen moltes excepcions):
- Una paraula d'un sol kanji o seguida d'okurigana, es llegeix com kun'yomi. És el cas dels verbs, com per exemple "veure", (見る) miru, té un okurigana que li dona una lectura japonesa.
- Una combinació de kanji a una paraula té una lectura [[on'yomi]. És el cas de "camp d'arròs" , (田) ta, que quan s'utilitza en combinació amb un altre, es llegeix da, com en honda (本田).
Normalització
Després de la Segona Guerra Mundial, es van efectuar reformes ortogràfiques al Japó, i després de modificar els kana, es van reformar els kanji i el seu ús. Al 1946 es va editar una llista dels "kanji d'ús freqüent", els tōyō kanji (当用漢字), format per 1850 ideogrames. Al 1948 es va determinar que al acabar els sis primers anys escolars, s'havien de conèixer 881 d'aquests kanji. Més tard, al 1949 es van anar reduint moltes lectures dels tōyō kanji i es van simplificar les formes d'alguns d'ells. Al 1951 s'afegeixen 92 kanji a la llista.
Però aquests 1942 kanji no eren gaire adequats, ja que contenia molts ideogrames d'ús molt poc freqüent i alguns d'ús quotidià, com "coixí" o "any nou" no hi eren a la llista. Entre 1973 i 1980 es van fer diverses adicions, i al 1981, el Ministeri d'Educació va publicar una nova llista de "kanji usuals", els jōyō kanji (常用漢字), on hi ha un total de 1945 kanji.
A l'abril de 1990 es publica una llista dels una "llista dels kanji per a noms propis", jinmei kanji (人名漢字) i altre llista de 284 ideogrames suplementaris acceptats per l'estat civil per als noms i cognoms.
Els primers 1006 kanji que aprenen els japonesos al llarg dels sis primers anys d'educació escolar, són part de la llista dels jōyō kanji i es coneixen com kyōiku kanji (教育漢字), literalment, "kanji per a la educació", i estan dividits precisament per any d'aprenentatge en la llista dels kanji per nivells escolars, la gakunenbetsu kanji haitōhyō (学年別漢字配当表).
Fora de les llistes oficials, existeixen molts altres utilitzats en camps especialitzats com la medicina, enginyeria, filosofia... o per noms de persones i de llocs. Un bon diccionari de kanji ha de tenir més de 4000. L'estàndard JISX0208 actualitzat al 1990 defineix un conjunto de 6879 caràcters informàtics, dels quals 6335 estan repartits en dos blocs. El primer inclou 2965 kanji, ordenats de més a menys freqüent. El segon inclou 3390 kanji ordenats per radicals i per el seu nombre de traces. A més, l'estàndard JISX0212 definia un conjunt de 6067 caràcters suplementaris dels quals 5081 són kanji.
Un ordinador amb suport japonès té uns 11436 kanji que poden ser convertits automàticament del hiragana, buscar-los pel nombre total de traces que el componen o bé per el radical.
Aprenentatge
Al haver tants i tants kanji, conèixer un gran nombre d'aquests és un símbol de cultura i d'erudició. Els professors de literatura en poden conèixer 7000 perfectament. En les publicacions, els kanji no oficials han de ser acompanyats d'una petita guia de lectura, el furigana.
Per a cada kanji s'han de memoritzar tres aspectes importants:
- Traces: en els kanji, l'ordre i la manera de realitzar les traces és important, com conèixer el nombre de traces i identificar el radical del kanji, ja que això ajuda per utilitzar el diccionari de kanji.
- Lectures: com ja s'ha mencionat, existeixen dos tipus de lectura, on'yomi i kun'yomi, però no vol dir que només tinguin dues pronunciacions, ja que poden tenir més. Existeixen kanji amb més de 20 lectures diferents.
- Significat: aquest punt es molt important ja que quan s'escriu una paraula japonesa, el sentit d'aquesta implica l'ús d'un determinat kanji per a expressar aquesta idea. Per exemple, per a la síl·laba sha hi han diverses opcions, com 者, 社, i 車, però només una d'aquestes és correcte per a la paraula "empresa" 会社 kaisha, "bicicleta" 自転車 jitensha i "doctor" 医者 isha. Com es veu, tot i que les tres paraules contenen la síl·laba sha, al moment d'escriure-la, necessitem saber quin kanji és l'adequat per a cada paraula.
Per tot això, l'estudi dels kanji requereix molt d'esforç, pràctica constant i dedicar molt de temps.
Categories: Diccionari | Kanji | Japonès
