Hangul

De Wiki d'Animelliure

La paraula Hangeul en Hangul. Es llegeix d'esquerra a dreta i de dalt a baix. El jamo inicial de cada síl·laba està pintat de vermell, l'intermedi de blau, i el final de verd.

Hangul també conegut com han-geul, han'gŭl o han-kul; 한글) és l'alfabet nadiu de Corea (a diferència dels hanja (漢字), o caràcters xinesos). Cada bloc sil·làbic hangul consisteix d'algunes de les 24 lletres (jamo): 14 consonants i 10 vocals. Històricament, havia tingut 3 consonants i una vocal més.

Aquests blocs sil·làbics poden ser escrits tant horitzontalment d'esquerra a dreta com verticalment de dalt cap abaix amb les columnes de dreta a esquerra.

Encara que aquesta escriptura pugui semblar ideogràfica als occidentals, en realitat és fonètica.

Història

Al observar la frustració dels seus servidors per no poder expressar els seus sentiments mitjançant els caràcters xinesos que s'utilitzaven fins a llavors, el rei Sejong el Gran es va sentir impulsat a crear un nou alfabet, al que actualment es coneix com hangul o hankul. Degut a la facilitat amb la que s'aprèn aquest alfabet, alguns lletrats contemporanis de Sejong el van denominar Amkul (Lletra de dones). Precisament, degut a aquesta facilitat, els índexs d'analfabetisme a Corea són pràcticament nuls.

Jamo

Jamo (자모; 字母) són les lletres que formen l'alfabet hangul. El nom “jamo” prové de ja-eum (“vocal”; 자음; 母音; literalment, so mare) i mo-eum (“consonant”; 모음; 子音 o so fill, literalment). Són 51 i està format per:

• 21 vocals
  • 10 vocals simples (om)
  • 11 diftongs
• 30 consonants
  • 14 consonants simples
  • 5 consonants dobles
  • 11 consonats complexes

Nota:

• Cada consonant en hangul correspon a un sol fonema en l'idioma coreà. No obstant, aquestes poden variar de pronunciació per a algú que no sigui nadiu de Corea. La primera consonant indica la pronunciació que s'escolta al principi de la paraula, i la segona, quan no és així. Per exemple, en el cas de la paraula 비비다, que significa "fregar", s'escolta com pibida. Els coreans reconeixen un sol fonema ㅂ(bieup) a les dues síl·labes i no les diferencien, com podríem pensar. De la mateixa manera, al català es pot posar d'exemple paraules com "dada". La primera d és una consonant dental oclusiva sonora, mentre que la segona d és una consonant dental fricativa sonora. Per a un catalanoparlant, la lletra d té sempre la mateixa pronunciació tot i que la fem diferent sense adonar-nos.

• La lletra ㅇ(ieung) és un cas particular. Aquesta lletra representa una consonant muda a principi de mot, però també al fonema 'ng' quan s'utilitza com a batchim. La raó és senzilla: la lletra que originalment representava el fonema 'ng', anomenat yet-ieung va arribar a convertir-se en un de sol amb el ieung al llarg del temps.

Estructura de l'escriptura en Hangul

Les paraules escrites en hangul estan compostes per síl·labes, i aquestes estan dividides en tres parts: un so inicial, un so intermedi i per un so final. Aquests blocs sil·làbics poden ser escrits tant horitzontalment d'esquerra a dreta com verticalment de dalt cap abaix amb les columnes de dreta a esquerra.

Formació de Caràcters

Hem de dibuixar un quadre imaginari on anem a crear la síl·laba i posar la primera vocal o consonant a la part superior esquerra d'aquest. Si la vocal que segueix a la primera lletra és horitzontal, es posa a sota d'aquesta i si es vertical, a la dreta. El so final (última lletra de la síl·laba) ha d'anar a sota si és una consonant.

• Per exemple: Amor en coreà s'escriu: 사랑 = Sa-rang. Primer hem d'identificar les síl·labes. Després ubiquem la primera lletra de la primera síl·laba (ㅅ) a la part superior esquerra. Tot seguit col·loquem la vocal (ㅏ). Com que és vertical, a la dreta de la primera consonant. La nostra síl·laba quedarà així: 사(sa). Ara toca fer la segona síl·laba. Situem la primera lletra (ㄹ) a la part superior esquerra del nostre quadre imaginari. Llavors posem la vocal (ㅏ) a la dreta de la primera. I posem l'última consonant (ㅇ) a sota. La nostra síl·laba quedarà així: 랑. Ara unim les síl·labes i ja està feta la paraula: 사(sa)+랑(rang) = 사랑(sa-rang).

• Altre exemple: A Corea, a l'ós se li va assignar el primer caràcter: 곰 (Kom). Per a formar aquesta síl·laba, es col·loca la consonant ㄱ (k) a la part superior esquerra i després es posa la vocal ㅗ (o) a sota de la consonant, ja que ㅗ és horitzontal. I ja per acabar, es situa la consonant ㅁ (m) a la part inferior. I ja tenim a l'ós: ㄱ(k)+ㅗ(o)+ㅁ(m)= 곰(kom).

Com que és un alfabet fonètic, d'aquesta manera es poden escriure totes las paraules coreanes i també les no coreanes.